Nota de Premsa

VII Premi de Teatre Infantil «Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent»

Edicions Bromera - VI Premi de Teatre Infantil "Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent"

Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal

Veredicte 2006

 


VII Premi de Teatre Infantil
«Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent»


Peripècies a la cort

Aquesta obra té com a referent literari una anècdota molt breu que podem trobar en Tirant lo Blanc. Un filòsof és condemnat a estar empresonat a pa i aigua. A la presó, coincideix amb el senescal del rei, que ha caigut en desgràcia, i li prediu una ràpida rehabilitació. En agraïment, quan el senescal és restablert en el seu càrrec, recorre al filòsof perquè l’ajude a resoldre els plets que es plantegen davant la cort. Tot i estar ambientada en l’època medieval, els personatges transcendeixen el seu moment històric i es plantegen tot un seguit de qüestions d’extraordinària vigència. Els joves espectadors s’emocionaran amb les aventures i desventures del dissortat filòsof, riuran amb el caràcter grotesc d’algunes situacions que es presenten, però també reflexionaran sobre alguns dels temes que es proposen.

 

Josep M. Morreres

Josep M. Morreres (Barcelona, 1952) és professor i crític literari, a més d’escriptor. Entre les seues obres destaquen Cinc Lais (Bromera, 1995), Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida; Més enllà de Chiapas, finalista del Premi Gran Angular; A la recerca d’Angèlica, Premi Ciutat de Torrent; Anàlisi (Bromera, 2003), Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida; Sense malícia (Bromera, 2001), Premi de Narrativa Breu Vila de Teulada, i Tot el vi de la vida, Premi Literari de Prosa de Ficció Sant Just Desvern.


Declaracions de Josep M. Morreres

«No és la primera vegada que m’apropio d’històries que m’arriben de carambola i que jo faig meves en la mateixa mesura que elles s’apoderen de mi, que les manipulo al mateix temps que elles em transformen.»

«He de reconèixer que a l’edat medieval m’hi trobo bé. Hi he situat algunes de les meves obres (Cinc Lais, A la recerca d’Angèlica, Temps era temps). M’hi trobo bé per aquesta mena d’impostació cavalleresca, per aquesta exaltació de determinats valors, per aquest tracte cortés, aparentment distant i per aquest riu subterrani de passions. L’edat medieval en què m’hi trobo bé no és una època històrica sinó un espai literari.»

«Escriure teatre i, en general, literatura, adreçats als joves és un repte més arriscat que fer-ho per a adults. Entenc bastant bé els interessos, les pulsions, els neguits dels adults perquè hi visc immers, perquè penso que allò que jo experimento és generalitzable, però no puc viure ni sentir com un nen o un adolescent, no puc prescindir de la meva percepció d’adult. Vull fugir dels estereotips, d’allò que suposadament interessa aquest públic i d’aquell llenguatge que només els infants i els joves són capaços d’entendre; tinc la pretensió que si els parlo de tu a tu, sense concessions paternalistes, amb la mà al cor, ens podem arribar a entendre.»


Top


© Edicions Bromera 2006